Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Dissabte 13 de maig d’11 a 14 h i de 17 a 24 h;
diumenge 14 de maig d’11 a 14 h.
Sacre parcial de Pararhabdodon isonensis
Jaciment de Sant Romà d'Abella (Isona, Lleida)
Edat: Cretaci Superior (66 millions d'anys)
L’any 1993, la paleontòloga Lourdes Casanovas [i], conjuntament amb altres paleontòlegs, va descriure a partir d’un esquelet fragmentari l’espècie de dinosaure Pararhabdodon isonensis, una de les primeres que es van conèixer a Catalunya. Aquesta espècie d’herbívor pertanyia al grup de dinosaures anomenats ‘bec d’ànec’(o hadrosàurids) i, més concretament, al grup dels lambeosaurins. Els lambeosaurins es caracteritzaven per presentar una cavitat nasal recoberta d’os que s’allargava cap a la part posterior i superior del crani, formant una cresta ornamental que era diferent segons l’espècie. Malgrat que encara no s’han trobat restes de la cresta cranial de P. isonensis, segurament també en tenia, ja que és tret distintiu del seu grup.
A la vitrina es pot contemplar un conjunt de vuit vèrtebres fusionades que formaven el sacre de l’únic individu de P. Isonensis conegut fins ara. Aquest espècimen faria uns 7 m de llargada. El sacre donava suport a la pelvis de l’animal i proporcionava la superfície d’articulació de l’ili, un dels tres ossos que formen el maluc.
[i] Al primer pis del museu trobareu un plafó amb més informació sobre aquesta pionera dels dinosaures al nostre país.
